La maternidad en la actualidad

Este libro es el producto de un recorrido profesional y personal, empezó a gestarse la idea de escribirlo mucho antes de mi maternidad y fue tomando forma progresivamente tras muchas reflexiones que me iban conduciendo a las siguientes cuestiones: generalmente a las madres se las trata de aleccionar, culpabilizar, se las venera o se las degrada, haciendo tramposa pedagogía para que cumplan como madres de acuerdo con unos esquemas preestablecidos sin cuestionarse apenas el sujeto mujer que late dentro de cada una de ellas, de nosotras. Las madres de hoy forman parte de una generación -bisagra, herederas de una época prolongada, históricamente hablando, en que se inculcaba la dedicación absoluta a los hijos, y por otro lado incorporando nuevos referentes que otorgan un papel activo a la mujer, todo ello sin haberse producido aún trasformaciones estructurales, que permitan realmente unas condiciones dignas para llevar a cabo el ejercicio de la crianza, sin renunciar permanentemente a la realización en otros planos de la existencia.


El reto consiste en como enfrentar la posición subjetiva del ser madre, si se elige serlo, elaborando el malestar generado por un discurso social que interacción con la historia vital individual, se caracteriza por mensajes contradictorios, una gran exigencia de llegar a ser "mujer diez" que cumple en todos los frentes, penalización de los embarazos en la esfera laboral, horarios que dificultan la tan demandada conciliación familiar-profesional...entre otros obstáculos.

24.10.11

La violència invisible respecte la maternitat



Introducció



La maternitat al llarg dels segles ha estat idealitzada , l’arquetip de mare-sacrifici perdura encara en l’inconscient col·lectiu, aquest arquetip reflexa un model de maternitat fonamentat en la posició de la dona com a subministradora de cures als fills, sense màcula que pogués trasbalsar aquest esquema. La mare des de aquesta percepció és un ésser que per dir-ho així, ha deixat de banda la seva identitat global ja que passa a ser definida únicament per la seva condició de mare, s’esborra el subjecte que te desitjos, limitacions, fantasies, pors, ambivalències, la seva única definició ve donada en el discurs social de caràcter patriarcal per : la funció reproductiva amb la connotació biològica i la funció de criança de la prole.



La abundant bibliografia respecte la criança dels fills/es, ha tingut fins fa poc el denominador comú d´ exercitar l’aprenentatge de ser la millor mare possible fins l’extrem ,si cal fent una abstracció, d’anul·lar-se a si mateixa.


Aquesta idealització va en paral·lel amb l´absència de valoració simbòlica de tal exercici, el de la criança dels fills i filles. La paradoxa aparent està fonamentada en la divisió de rols entre homes i dones que proporciona a l’home un lloc visible , un protagonisme social, en l’àmbit polític, econòmic, cultural, etc. i que relega a la dona al manteniment de supervivència bàsica del nucli familiar.



Des de la vessant purament psicològica, els infants al néixer precisen més enllà de necessitats bàsiques: la llet, el canvi de bolquers.. l´aliment afectiu, l´ acompanyament que possibilita la construcció de la seva identitat. Dels 0 als 2 anys, s’estableixen les bases del “jo” i és necessària una certa estabilitat de relació , la funció de mirall, que permeti que el vincle afectiu pugui arrelar per proporcionar la contenció i estabilitat necessària per afavorir el desenvolupament psicomaduratiu dels fills i filles.



A l´ actualitat mes enllà de les modificacions legals que situen a l’home i la dona en un plànol d’ igualtat i del gir que ha comportat la vida de les dones a la nostre societat en els darrers trenta-quaranta anys, els paranys esmentats continuant produint efectes negatius en la vivència subjectiva de les dones que pensen accedir i accedeixen a la maternitat.


La posició subjectiva es inherent a cada persona, per tal intransferible, no és el mateix sentir-se mare, viure la maternitat que viure la paternitat, a partir dels sentiments que és desenvolupen, el vincle afectiu amb l’infant serà diferent també., i això no passa únicament per un factor d’ordre biològic, afecta també a la maternitat adoptiva.



Diu Daniel Stern “El nacimiento de una madre”, (citar) La transformació de la identitat de la dona-mare.



Per definir de forma més precisa aquesta situació que és tradueix en el que denominaré la violencia invisible vers la maternitat, posaré varis exemples en el context d’una certa generalització en el plànol social, independentment de las particularitats de cada dona.



1. La violència vers el projecte de maternitat: en el mon laboral és freqüent que la verbalització o expressió del desig de tindré fills , repercuteixi com punts en contra a l’hora de ser contractada, per tal cal amagar-ho, cal fer veure que no és tindran, o si la dona està embarassada en determinats àmbits tractarà fins i tot d’esperar el màxim de temps per dir-ho. Si la dona laboralment activa te un fill, corre el risc de que no se li renovi el contracte, o se la margini en un lloc que no li pertany La meva col·laboració en centres d’educació infantil formant a l’equip docent posen de relleu aquesta circumstància que és produeix amb freqüència i va acompanyada d’un alt índex de culpabilitat facin el que facin (en doble direcció mares que com a dones actives és senten marginades, o explotades i mares qüestionades si aparquen el treball temporalment) S’entén que cal amargar que son mares i exerceixen com a tal (també fam monoparentals)



2.La violència exercida en la pressió per aconseguir un embaràs un cop aquest està planificat, per la introducció invasiva de farmacologia o aplicació de TRA sense donar temps i oportunitat a que la pròpia naturalesa s’ expressi o que és dissolguin determinades tensions o ambivalències que estan obturant la concepció, ja que no actua la maternitat simbòlica, sinó que la consecució d’un embaràs esdevé un repte, una fita obsessiva que va en contradicció del que és pretén. Progressivament cada vegada amb menys temps d’espera, noies al voltant de 20 a 30 anys entren en aquests processos. Cal recordar l’obvietat que no totes les dones tenen perquè desitjar ser mares.



3. La violència que suposa la criança dels fills/es a contracorrent de les estructures laborals i la mirada social. Actualment és produeix una situació paradoxal: les dones-mares fins fa poc eren qüestionades si portaven els infants a les guarderies de ben petits, ara, hi ha un sector de dones que opta per voler estar amb els fills al principi de la criança i venen a dir el mateix. La lactància és també una temàtica delicada, ¿quan és realment lliure una mare per escollir el tipus lactància o el tipus de part per sentir-se el millor possible?. La clau fonamental per la criança és el vincle, la construcció de la maternitat passa necessàriament per la construcció del vincle afectiu.



4 .El que anomeno “identidad mutante” en el meu llibre, té a veure amb la posició subjectiva específica de les dones mares -en els primers anys especialment- de la criança, quan per exemple estan treballant fora de casa i és troben dividides internament entre la seva feina i com estan els nens, fent viatges mentals d’ un lloc a l’altre. La ocultació en el món laboral-professional de la incompatibilitat d’horaris (reunions, congressos en cap de setmana, viatges, que impedeixen o no tenen en conte que hi ha una vida familiar, que existeixen fills que tenen necessitats, que estan malalts (cada vegada és porten mes a la guarderia amb febre i processos mals curats o sense curar)Això es constatable parlant amb mestres, és també una violència invisible.



El malestar de les mares reflecteix l´absència de simbolització de la maternitat, la idealització que esborra el subjecte dona que inclou a les mares. La simptomatologia dels nens llavors és abordada de forma diferenciada sense tenir en compte aquest fil conductor que els uneix (exemples: molts diagnòstics de TDA i medicalització psiquiàtrica a l’ infància, així com medicalització a les dones: antidepressius, ansiolítics…)



5. En processos de separació de parella, cada cop és mes freqüent demanar la custòdia compartida. Aquest regim que pot funcionar bé en determinats casos (en realitat és tractaria mes aviat de responsabilitat compartida) s’aplica a menors de 5 anys que és transporten d’ una llar a l´altra varies vegades entre setmana amb pernoctacions incloses, en una etapa evolutiva en que els referents estables ajuden a estructurar. En un elevat tant per cent, els infants no estan a càrrec dels pares sinó dels familiars dels pares, quan s’ha produït una separació no amistosa podríem dir, el fill o filla és converteix en receptacle que absorbeix les tensions i els rancors.



Quan intervé la violència de gènere, la dona-mare sempre queda afectada en l’exercici de la seva maternitat i els fills reben les conseqüències negatives en el seu psiquisme. Dones maltractades és igual a mares maltractades si hi ha fills. La violència psicològica queda mes diluïda i és fa mes difícil de demostrar també jurídicament. Les morts per tant no són únicament físiques quan apareix aquesta punta de l’iceberg, sinó també morts psicològiques, dones que han perdut la seva capacitat de desitjar, s’han perdut a sí mateixes.


Prevenció



Aquests exemples, i podríem mencionar més, venen a reflectir un conjunt de situacions vitals vinculades a la maternitat que impliquen violència invisible, violència que significa posar obstacles al exercici de la maternitat, i al gaudi de la maternitat, des de múltiples aspectes, també és cert que durant segles l’equació: dona= mare ha produït molts problemes, la feminitat travessa la maternitat però no la defineix de forma completa, la pregunta latent: que es una dona? No troba la resposta absoluta amb els fills/es, ja que cada dona ha de buscar la seva pròpia resposta.



Les mesures que cal prendre van més enllà de determinats canvis legals, sinó que han d’implicar una transformació d’escala de valors:



- Reconeixement social de les necessitats i límits de les mares com a dones, a la vegada que reconeixement de la responsabilitat de la criança dels fills i de la construcció de vincles afectius saludables, ja que és tracta d’una inversió en la prevenció de futures patologies i/o malestar emocional.



- Valoració de la maternitat en el plànol simbòlic, ja que s’està demanant als homes que s’ impliquin en la criança del dia a dia -el que resulta adient- però la maternitat continua sense valoració simbòlica en el plànol social, en canvi, si el concepte tradicional de paternitat .Si els homes es van implicant en la criança progressivament però les dones continuen sentint-se culpables, assolint l’arquetip de mare-sacrifici o imitant formes de vida masculina (la maternitat com un fet únicament biològic) poden ser camins perillosos (cita llibre “del éxito en terminos masculinos…)



- Diferenciar les vivències subjectives de les funcions, possibilitant que les dones és trobin per intercanviar entre elles experiències en forma de cercles de dones i cercles de dones-mares.



- Afavorir l’establiment de tallers preventius de treball emocional del futur vincle amb l’infant i del manteniment de l’ espai propi (conciliació maternitat espai propi)en les classes de pre-part que no quedin limitades a exercicis a l’ hora del part.



- Transformar en definitiva la mirada social respecte la maternitat perquè també pugui influir en el conjunt de la societat, que és pugui enriquir en el seu conjunt amb major capacitat empàtica en les relacions interpersonals.