La maternidad en la actualidad

Este libro es el producto de un recorrido profesional y personal, empezó a gestarse la idea de escribirlo mucho antes de mi maternidad y fue tomando forma progresivamente tras muchas reflexiones que me iban conduciendo a las siguientes cuestiones: generalmente a las madres se las trata de aleccionar, culpabilizar, se las venera o se las degrada, haciendo tramposa pedagogía para que cumplan como madres de acuerdo con unos esquemas preestablecidos sin cuestionarse apenas el sujeto mujer que late dentro de cada una de ellas, de nosotras. Las madres de hoy forman parte de una generación -bisagra, herederas de una época prolongada, históricamente hablando, en que se inculcaba la dedicación absoluta a los hijos, y por otro lado incorporando nuevos referentes que otorgan un papel activo a la mujer, todo ello sin haberse producido aún trasformaciones estructurales, que permitan realmente unas condiciones dignas para llevar a cabo el ejercicio de la crianza, sin renunciar permanentemente a la realización en otros planos de la existencia.


El reto consiste en como enfrentar la posición subjetiva del ser madre, si se elige serlo, elaborando el malestar generado por un discurso social que interacción con la historia vital individual, se caracteriza por mensajes contradictorios, una gran exigencia de llegar a ser "mujer diez" que cumple en todos los frentes, penalización de los embarazos en la esfera laboral, horarios que dificultan la tan demandada conciliación familiar-profesional...entre otros obstáculos.

24.10.11

La violència invisible respecte la maternitat



Introducció



La maternitat al llarg dels segles ha estat idealitzada , l’arquetip de mare-sacrifici perdura encara en l’inconscient col·lectiu, aquest arquetip reflexa un model de maternitat fonamentat en la posició de la dona com a subministradora de cures als fills, sense màcula que pogués trasbalsar aquest esquema. La mare des de aquesta percepció és un ésser que per dir-ho així, ha deixat de banda la seva identitat global ja que passa a ser definida únicament per la seva condició de mare, s’esborra el subjecte que te desitjos, limitacions, fantasies, pors, ambivalències, la seva única definició ve donada en el discurs social de caràcter patriarcal per : la funció reproductiva amb la connotació biològica i la funció de criança de la prole.



La abundant bibliografia respecte la criança dels fills/es, ha tingut fins fa poc el denominador comú d´ exercitar l’aprenentatge de ser la millor mare possible fins l’extrem ,si cal fent una abstracció, d’anul·lar-se a si mateixa.


Aquesta idealització va en paral·lel amb l´absència de valoració simbòlica de tal exercici, el de la criança dels fills i filles. La paradoxa aparent està fonamentada en la divisió de rols entre homes i dones que proporciona a l’home un lloc visible , un protagonisme social, en l’àmbit polític, econòmic, cultural, etc. i que relega a la dona al manteniment de supervivència bàsica del nucli familiar.



Des de la vessant purament psicològica, els infants al néixer precisen més enllà de necessitats bàsiques: la llet, el canvi de bolquers.. l´aliment afectiu, l´ acompanyament que possibilita la construcció de la seva identitat. Dels 0 als 2 anys, s’estableixen les bases del “jo” i és necessària una certa estabilitat de relació , la funció de mirall, que permeti que el vincle afectiu pugui arrelar per proporcionar la contenció i estabilitat necessària per afavorir el desenvolupament psicomaduratiu dels fills i filles.



A l´ actualitat mes enllà de les modificacions legals que situen a l’home i la dona en un plànol d’ igualtat i del gir que ha comportat la vida de les dones a la nostre societat en els darrers trenta-quaranta anys, els paranys esmentats continuant produint efectes negatius en la vivència subjectiva de les dones que pensen accedir i accedeixen a la maternitat.


La posició subjectiva es inherent a cada persona, per tal intransferible, no és el mateix sentir-se mare, viure la maternitat que viure la paternitat, a partir dels sentiments que és desenvolupen, el vincle afectiu amb l’infant serà diferent també., i això no passa únicament per un factor d’ordre biològic, afecta també a la maternitat adoptiva.



Diu Daniel Stern “El nacimiento de una madre”, (citar) La transformació de la identitat de la dona-mare.



Per definir de forma més precisa aquesta situació que és tradueix en el que denominaré la violencia invisible vers la maternitat, posaré varis exemples en el context d’una certa generalització en el plànol social, independentment de las particularitats de cada dona.



1. La violència vers el projecte de maternitat: en el mon laboral és freqüent que la verbalització o expressió del desig de tindré fills , repercuteixi com punts en contra a l’hora de ser contractada, per tal cal amagar-ho, cal fer veure que no és tindran, o si la dona està embarassada en determinats àmbits tractarà fins i tot d’esperar el màxim de temps per dir-ho. Si la dona laboralment activa te un fill, corre el risc de que no se li renovi el contracte, o se la margini en un lloc que no li pertany La meva col·laboració en centres d’educació infantil formant a l’equip docent posen de relleu aquesta circumstància que és produeix amb freqüència i va acompanyada d’un alt índex de culpabilitat facin el que facin (en doble direcció mares que com a dones actives és senten marginades, o explotades i mares qüestionades si aparquen el treball temporalment) S’entén que cal amargar que son mares i exerceixen com a tal (també fam monoparentals)



2.La violència exercida en la pressió per aconseguir un embaràs un cop aquest està planificat, per la introducció invasiva de farmacologia o aplicació de TRA sense donar temps i oportunitat a que la pròpia naturalesa s’ expressi o que és dissolguin determinades tensions o ambivalències que estan obturant la concepció, ja que no actua la maternitat simbòlica, sinó que la consecució d’un embaràs esdevé un repte, una fita obsessiva que va en contradicció del que és pretén. Progressivament cada vegada amb menys temps d’espera, noies al voltant de 20 a 30 anys entren en aquests processos. Cal recordar l’obvietat que no totes les dones tenen perquè desitjar ser mares.



3. La violència que suposa la criança dels fills/es a contracorrent de les estructures laborals i la mirada social. Actualment és produeix una situació paradoxal: les dones-mares fins fa poc eren qüestionades si portaven els infants a les guarderies de ben petits, ara, hi ha un sector de dones que opta per voler estar amb els fills al principi de la criança i venen a dir el mateix. La lactància és també una temàtica delicada, ¿quan és realment lliure una mare per escollir el tipus lactància o el tipus de part per sentir-se el millor possible?. La clau fonamental per la criança és el vincle, la construcció de la maternitat passa necessàriament per la construcció del vincle afectiu.



4 .El que anomeno “identidad mutante” en el meu llibre, té a veure amb la posició subjectiva específica de les dones mares -en els primers anys especialment- de la criança, quan per exemple estan treballant fora de casa i és troben dividides internament entre la seva feina i com estan els nens, fent viatges mentals d’ un lloc a l’altre. La ocultació en el món laboral-professional de la incompatibilitat d’horaris (reunions, congressos en cap de setmana, viatges, que impedeixen o no tenen en conte que hi ha una vida familiar, que existeixen fills que tenen necessitats, que estan malalts (cada vegada és porten mes a la guarderia amb febre i processos mals curats o sense curar)Això es constatable parlant amb mestres, és també una violència invisible.



El malestar de les mares reflecteix l´absència de simbolització de la maternitat, la idealització que esborra el subjecte dona que inclou a les mares. La simptomatologia dels nens llavors és abordada de forma diferenciada sense tenir en compte aquest fil conductor que els uneix (exemples: molts diagnòstics de TDA i medicalització psiquiàtrica a l’ infància, així com medicalització a les dones: antidepressius, ansiolítics…)



5. En processos de separació de parella, cada cop és mes freqüent demanar la custòdia compartida. Aquest regim que pot funcionar bé en determinats casos (en realitat és tractaria mes aviat de responsabilitat compartida) s’aplica a menors de 5 anys que és transporten d’ una llar a l´altra varies vegades entre setmana amb pernoctacions incloses, en una etapa evolutiva en que els referents estables ajuden a estructurar. En un elevat tant per cent, els infants no estan a càrrec dels pares sinó dels familiars dels pares, quan s’ha produït una separació no amistosa podríem dir, el fill o filla és converteix en receptacle que absorbeix les tensions i els rancors.



Quan intervé la violència de gènere, la dona-mare sempre queda afectada en l’exercici de la seva maternitat i els fills reben les conseqüències negatives en el seu psiquisme. Dones maltractades és igual a mares maltractades si hi ha fills. La violència psicològica queda mes diluïda i és fa mes difícil de demostrar també jurídicament. Les morts per tant no són únicament físiques quan apareix aquesta punta de l’iceberg, sinó també morts psicològiques, dones que han perdut la seva capacitat de desitjar, s’han perdut a sí mateixes.


Prevenció



Aquests exemples, i podríem mencionar més, venen a reflectir un conjunt de situacions vitals vinculades a la maternitat que impliquen violència invisible, violència que significa posar obstacles al exercici de la maternitat, i al gaudi de la maternitat, des de múltiples aspectes, també és cert que durant segles l’equació: dona= mare ha produït molts problemes, la feminitat travessa la maternitat però no la defineix de forma completa, la pregunta latent: que es una dona? No troba la resposta absoluta amb els fills/es, ja que cada dona ha de buscar la seva pròpia resposta.



Les mesures que cal prendre van més enllà de determinats canvis legals, sinó que han d’implicar una transformació d’escala de valors:



- Reconeixement social de les necessitats i límits de les mares com a dones, a la vegada que reconeixement de la responsabilitat de la criança dels fills i de la construcció de vincles afectius saludables, ja que és tracta d’una inversió en la prevenció de futures patologies i/o malestar emocional.



- Valoració de la maternitat en el plànol simbòlic, ja que s’està demanant als homes que s’ impliquin en la criança del dia a dia -el que resulta adient- però la maternitat continua sense valoració simbòlica en el plànol social, en canvi, si el concepte tradicional de paternitat .Si els homes es van implicant en la criança progressivament però les dones continuen sentint-se culpables, assolint l’arquetip de mare-sacrifici o imitant formes de vida masculina (la maternitat com un fet únicament biològic) poden ser camins perillosos (cita llibre “del éxito en terminos masculinos…)



- Diferenciar les vivències subjectives de les funcions, possibilitant que les dones és trobin per intercanviar entre elles experiències en forma de cercles de dones i cercles de dones-mares.



- Afavorir l’establiment de tallers preventius de treball emocional del futur vincle amb l’infant i del manteniment de l’ espai propi (conciliació maternitat espai propi)en les classes de pre-part que no quedin limitades a exercicis a l’ hora del part.



- Transformar en definitiva la mirada social respecte la maternitat perquè també pugui influir en el conjunt de la societat, que és pugui enriquir en el seu conjunt amb major capacitat empàtica en les relacions interpersonals.


Las familias monoparentales

Dentro del mosaico que se va configurando durante las últimas décadas, caracterizado por la diversificación de los modelos familiares, el compuesto por un adulto y sus hijos, va incrementando su existencia de forma continua pero progresiva en la sociedad actual. En su inmensa mayoría esta forma de filiación está compuesta por una mujer que es madre, ya sea biológica o adoptiva sin convivencia en pareja que cria sola a sus hij@s. Esta circunstancia-históricamente hablando- es antigua, ya que las mujeres han llevado a cabo la crianza de los hijos sin el padre en el hogar, a lo largo de los siglos por diferentes circunstancias

Un sector de las familias monoparentales compuestas por madres se encuentran debido a diversos motivos relativos a los avatares de su vida, en esta situación y se suma la alternativa de ejercer la maternidad desvinculada de la vida en pareja , dando lugar a formas de filiación diversas: hijos adoptados, biológicos propios…. y que la madre en cuestión pueda ser gestante pero no genética al haber transitado técnicas de reproducción asistida en sus diferentes aplicaciones. El factor diferencial hoy, consiste en que existe un sector de la población femenina adulta, que elige ejercer la maternidad desvinculada de la existencia de un marido o compañero sentimental que ocupe el lugar de padre.

Generalmente, las madres que se enfrentan en solitario a la crianza y educación de los hijos ya que su reloj biológico tras años de dedicación profesional en que la maternidad habia quedado en estado de latencia ,toman las riendas de su vida desvinculada temporalmente o a largo plazo del proyecto de vida en pareja.Existen también madres que debido a su viudedad o separadas sin la existencia de un padre presente, viven con sus hijos con la única colaboración de su familia de origen y red social que hayan podido construir.

Por otra parte , los hombres que se aventuran-aún en minoría- comparativamente a las mujeres, a ejercer de padres como familia monoparental con sus hijos biológicos por diversas circunstancias, se suma la opción igualmente inédita de optar a la paternidad en solitario por medio de la adopción o en casos aún aislados a través de madres subrogadas o “vientres de alquiler” prohibido en España pero permitido en algunos países del extranjero.

Estas diversas modalidades de filiación, dentro de la estructura familiar monoparental, nos conducen a los profesionales de salud mental, a llevar a cabo profundas reflexiones e investigaciones sobre las consecuencias en el aparato psíquico de los menores implicados.

Sin haber transcurrido tanto tiempo, hace relativamente pcos años, se escuchaban las voces que se autorizaban a dictaminar sobre los requisitos adecuados en términos de familia para el logro de una saludable crianza de la descendencia. Se consideraba que para garantizar el supuesto bienestar psicológico de los hijos, era imprescindible la presencia de un padre y una madre y cualquier otro modelo de familia que no lo incluyera estaba bocado al fracaso, esto aún constatando que tampoco la presencia de un padre y madre son garantía para los hijos de salud mental.

Es cierto que existe aún poca casuística y muy incipiente, para llevar a cabo ciertas conclusiones genéricas , teniendo en consideración además el principio básico del “caso por caso”, también que la experiencia de trabajo clínico indica que hay que ser cautelosos con juicios apriorísticos y reduccionistas ya que en el ámbito en que nos movemos profesionalmente, aparece, por influencia de corrientes de pensamiento diversas, medios de comunicación, etc. una fina frontera entre el discurso ideológico y los fundamentos del trabajo clínico que sería fácil pero erróneo contribuir a desdibujarla. No cabe al respecto confundir el prejuicio generalista, con el debido análisis de un conjunto de factores implicados. Ejemplos en este sentido ,los prevenciones en el pasado respecto a la evolución de los hijos de padres separados o actualmente las parejas homosexuales que quieren tener hijos.

El trabajo psicoterapéutico con niños , niñas, adolescentes , madres y padres indica que más allá de la presencia física de un padre o madre en casa, la clave que otorga una cierta garantía preventiva de salud emocional en los hijos reside en que se les otorgue un lugar diferenciado como sujetos, con todo lo que ello implica a nivel de poder acceder a su propio deseo sin arrastrar o asumir cargas que no les son propias, resultado de experiencias vitales de las figuras parentales insuficientemente elaboradas.

El factor numérico en la intimidad de la convivencia en el hogar produce efectos comunicacionales determinados, ya que no es lo mismo que el menor conviva con dos o tres personas. El hijo o hija, siente la necesidad en muchos momentos de buscar una complicidad con un tercero, especialmente en situaciones de conflicto, entonces puede estar abocado a una absorbente relación especular. Las madres han de poder dar paso a la terceridad simbólica para minimizar el riesgo mencionado, así como tener en cuenta que es sano que mas allá de la relación con su hij@ tengan expectativas personales, sociales, profesionales que ocupen otras parcelas de su realización personal.

En mi experiencia de conducción de talleres de familias adoptivas y en concreto monoparentales , la inquietud respecto a los efectos derivados de la ausencia paterna es frecuente, así como la preocupación respecto a como estar en mejores condiciones para el acompañamiento a lo largo de la construcción de la identidad del niño o niña que comportará necesariamente acercamientos a la temática del origen. Un niño adoptado en familia monoparental se expresaba de la siguiente forma en una sesión de su psicoterapia: “siento rabia por no ver un papá en casa pero es para que mi mamá deje de mirarme todo el tiempo y lo mire a él”

En relación por ejemplo a la aplicación de técnicas de reproducción asistida, los efectos en la subjetividad del menor parten de un sustrato diferente si la concepción se ha producido con semen de la pareja o mediante donante anónimo. Donar óvulos o semen no está en la misma línea que donar sangre aunque los anuncios para reclamar donantes suelan plantearlo de esa forma.

¿Que efectos emocionales profundos puede acarrear a un niñ@ saber que procede del denominado vientre de alquiler con la consecuente connotación comercial? cuando sabemos que la pregunta básica respecto al origen gira en torno al deseo del otro.

Situaciones tales como que la madre que gesta el embarazo de un feto no sea al mismo tiempo la madre genética, no es una cuestión que se dirima en el plano únicamente médico, sino que podrá incidir en determinadas configuraciones imaginarias y fantasmagóricas del menor a lo largo de la infancia y en la vida adulta según la elaboración subjetiva que lleve a cabo. Para que el proceso sea potencialmente más ágil y disminuir la aparición de malestar y/o patología, es imprescindible por parte de las figuras parentales encargadas de la educación del menor, la construcción de un vínculo afectivo en el que la comunicación adecuada a cada fase de desarrollo sea fluida y que los ideales respecto al menor den paso a la percepción de las necesidades del hij@ real.

En los casos de infertidad es preciso elaborar la pérdida del embarazo y parto no realizados. Todo hijo o hija hay que adoptarlo simbólicamente sea o no biológico.

En cuanto a la consideración del factor diferencia sexual en los procesos de identificación, cabe decir que la relación madre-hija tiene unas implicaciones diferentes a la relación madre-hijo y que en la pubertad Especialmente, se requerirá la intervención de referentes masculinos que le aporten material para ir construyendo su identidad . Una madre no es un padre ni viceversa, aunque determinadas funciones sean intercambiables. No conviene confundir función con posición subjetiva e intransferible de sentirse madre o padre, lo cual incide en el vinculo con los hijos. Maternidad no es igual a paternidad más allá de ciertos paralelismos.

Los tiempos subjetivos no avanzan en paralelo con los cambios sociales, legales o culturales y los estereotipos sociales pueden persistir y son sólo eso, estereotipos, pero nuestro deber ético y el reto como profesionales en una época de grandes transformaciones como la que vivimos a todos los niveles, es trabajar no sólo para paliar problemáticas ya instauradas, sino proporcionar “hojas de ruta” en pro de la prevención.